Una estona de cel - Els Pets (clip)
Ben depressa ha dinat
s'ha tornar a afaitar
i es posa la jaqueta.
Guaita mig d'amagat
com la dona al sofà
veu la telenovela.
I li diu adéu però ella ja no el sent
baixa l'ascensor silenciosament.
I així cada dimarts
representa que va
aviat a la feina.
Però ha quedat a aquell bar
on no hi ha mai ni un gat
prop de Vila-seca.
I com cada cop sent la tremolor
meitat por, meitat alegria.
De la barra estant
el cambrer dirà
si vol el de sempre.
Ella arribarà
amb els ulls brillants
i per un instant
tot s'haurà aturat.
I per uns breus moments
una estona de cel,
ja no importa el demés,
una estona de cel.
El que durà un cafè
és una estona de cel.
Ben depressa ha dinat
a la Universitat,
s'ha pintat una mica.
Sent com el campanar
va tocant els tres quarts,
s'arregla la faldilla.
Agafa l'autobús i seu al davant
només cinc minuts que no acaben.
Com sempre dirà
"sento haver fet tard"
ficant-se vermella.
Ell no dirà res
només somriurà
i per un instant
tot s'haurà aturat.
I per uns breus moments
una estona de cel,
ja no importa el demés,
una estona de cel.
El que durà un cafè
és una estona de cel.
Mil cops repetint
que no té sentit
seguir aquesta història.
Però aquest temps robat
fa tirar endavant
fins poder arribar
al proper dimarts.
I per uns breus moments
una estona de cel,
ja no importa el demés,
una estona de cel.
El que durà un cafè
és una estona de cel
Mensaje 203
desde Mensaje 203
Per La Xaia ...
Una Aclucada D'ull - Tomeu Penya
De tot cor - Tomeu Penya
Per la Llit ... (del Roger Mas solament coneixia "i la pluja es va assecar", amb en Sisa i en pau Riba...fantàstica, el surrealisme fet cançó).
El diable, la princesa i jo. - Roger Mas
Ni una sola paraula - (Paulina Rubio) Roger Mas jajajaja !!! molt bona aquesta, aquest tiu és la pera... es capaç de tenir-la enregistrada a la SGA i tot.
Mi soledad (ma solitut) - Roger Mas i Refree
Oda a Francesc Pujols - Roger Mas
I, aquesta per la Duna
Mercè - Maria del Mar Bonet
Victor.
Quimi Portet - La Terra És Plana
La terra és plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé;
però el que sé de cert és que el teu cos s’entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no m’en recordo
de com et dius;
perdo el fil i el més trist és que
el fil em perd a mi.
Quatre palmeres i un camell,
barrejats en els meus somnis, en anglès parlen de tu.
Quatre palmeres i un camell
i una meuca en un carrer que crida: massa tard imbècil!
Perdo el fil i no m’en recordo
de com em dic;
perdo el fil però el més trist és que
el fil em perd a mi.
Si canta l’ànima m’en vaig
que jo no hi faig cap falta i no sé mai què he de dir.
Vibren les musses i no hi sóc,
pallús deconstructiu, intel.lectual carregós.
Un terapeuta de Rubí
que tracta el mal d’esquena amb infusions de comí.
Hiverns de l’hemisferi austral,
i un monjo tibetà penja una merda en un pal.
Xalets estúpids amb un gos;
pesa figues als meus somnis un turista italià.
Quatre palmeres i un camell,
semi-déus en un carrer que criden: massa lluny imbècil!
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé;
però el que sé de cert és que el teu cos s’entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no m’en recordo
de com et dius;
perdo el fil i el més trist és que
el fil em perd a mi.
Quatre palmeres i un camell,
barrejats en els meus somnis, en anglès parlen de tu.
Quatre palmeres i un camell
i una meuca en un carrer que crida: massa tard imbècil!
Perdo el fil i no m’en recordo
de com em dic;
perdo el fil però el més trist és que
el fil em perd a mi.
Si canta l’ànima m’en vaig
que jo no hi faig cap falta i no sé mai què he de dir.
Vibren les musses i no hi sóc,
pallús deconstructiu, intel.lectual carregós.
Un terapeuta de Rubí
que tracta el mal d’esquena amb infusions de comí.
Hiverns de l’hemisferi austral,
i un monjo tibetà penja una merda en un pal.
Xalets estúpids amb un gos;
pesa figues als meus somnis un turista italià.
Quatre palmeres i un camell,
semi-déus en un carrer que criden: massa lluny imbècil!
CAMPANADES A MORTS
CAMPANADES A MORTS
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
II
Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.
Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.
Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.
III
Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.
Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
IV
La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.
CAMPANADAS A MUERTO
I
Campanadas a muerto
lanzan un grito para la guerra
de los tres hijos que han perdido
las tres campanas negras.
Y el pueblo se recoge
cuando se acerca el lamento;
son ya tres penas más
para nuestra memoria.
Campanadas a muerto
por las tres bocas cerradas;
¿ay de aquel trovador
que olvidara las tres notas!
¿Quién segó el aliento
de aquellos cuerpos tan jóvenes
sin otro tesoro
que la razón de los que lloran?
Asesinos de razones y de vidas,
que nunca tengáis reposo a lo largo de vuestros días
y que en la muerte os persigan nuestras memorias.
Campanadas a muerto
lanzan un grito para la guerra
de los tres hijos que han perdido
las tres campanas negras.
II
Abridme el vientre
para su reposo,
de mis jardines
traed las mejores flores.
Para estos hombres
cavadme hondo
y en mi cuerpo
grabad sus nombres.
Que ningún viento
perturbe el sueño
de quienes han muerto
sin humillar la cabeza.
III
Diecisiete años, solo,
y tú tan viejo;
celoso de la luz de sus ojos
has querido cerrar sus párpados
pero no podrás, porque todos guardamos esta luz
y nuestros ojos serán relámpagos para tus noches.
Diecisiete años, solo,
y tú tan viejo;
envidioso de una belleza tan joven
has querido desgarrar sus miembros
pero no podrás, porque recordamos su cuerpo
y cada noche aprenderemos a amarlo.
Diecisiete años, solo,
y tú tan viejo;
impotente para el amor que él tenía
le has dado la muerte por compañera
pero no podrás, porque por todo aquello que él amó
nuestro cuerpo estará siempre en primavera.
Diecisiete años, solo,
y tú tan viejo;
envidioso de una belleza tan joven
has querido desgarrar sus miembros
pero no podrás, porque todos guardamos esta luz
y nuestros ojos serán relámpagos para tus noches.
IV
La miseria se hizo poeta
y escribió en los campos
en forma de trincheras
y los hombres marcharon hacia ellas.
Cada uno fue una palabra
del victorioso poema.
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
II
Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.
Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.
Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.
III
Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.
Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
IV
La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.
CAMPANADAS A MUERTO
I
Campanadas a muerto
lanzan un grito para la guerra
de los tres hijos que han perdido
las tres campanas negras.
Y el pueblo se recoge
cuando se acerca el lamento;
son ya tres penas más
para nuestra memoria.
Campanadas a muerto
por las tres bocas cerradas;
¿ay de aquel trovador
que olvidara las tres notas!
¿Quién segó el aliento
de aquellos cuerpos tan jóvenes
sin otro tesoro
que la razón de los que lloran?
Asesinos de razones y de vidas,
que nunca tengáis reposo a lo largo de vuestros días
y que en la muerte os persigan nuestras memorias.
Campanadas a muerto
lanzan un grito para la guerra
de los tres hijos que han perdido
las tres campanas negras.
II
Abridme el vientre
para su reposo,
de mis jardines
traed las mejores flores.
Para estos hombres
cavadme hondo
y en mi cuerpo
grabad sus nombres.
Que ningún viento
perturbe el sueño
de quienes han muerto
sin humillar la cabeza.
III
Diecisiete años, solo,
y tú tan viejo;
celoso de la luz de sus ojos
has querido cerrar sus párpados
pero no podrás, porque todos guardamos esta luz
y nuestros ojos serán relámpagos para tus noches.
Diecisiete años, solo,
y tú tan viejo;
envidioso de una belleza tan joven
has querido desgarrar sus miembros
pero no podrás, porque recordamos su cuerpo
y cada noche aprenderemos a amarlo.
Diecisiete años, solo,
y tú tan viejo;
impotente para el amor que él tenía
le has dado la muerte por compañera
pero no podrás, porque por todo aquello que él amó
nuestro cuerpo estará siempre en primavera.
Diecisiete años, solo,
y tú tan viejo;
envidioso de una belleza tan joven
has querido desgarrar sus miembros
pero no podrás, porque todos guardamos esta luz
y nuestros ojos serán relámpagos para tus noches.
IV
La miseria se hizo poeta
y escribió en los campos
en forma de trincheras
y los hombres marcharon hacia ellas.
Cada uno fue una palabra
del victorioso poema.
JO VULL SER REI
JO VULL SER REI (CLIP)
Jo vull ser rei
ser per collons cap de l’Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà
Fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar
la moto amb el botó engegat.
Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.
Fotre un polvet
amb la total seguretat
de que el xiquet
tindrà un futur encaminat.
Tenir en Porcel
per poder-me defensar
fer un discurs
que ben segur que aplaudiran.
Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei?.
Reivindicar
al que em va col.locar on sóc
sense parlar
res que no sigui l’espanyol.
I viatjar molt
sigui oficial o per plaer
que ja se sap
que a Suïssa s’esquia molt bé.
Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei?.
Jo vull ser rei
ser per collons cap de l’Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà
Fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar
la moto amb el botó engegat.
Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.
Fotre un polvet
amb la total seguretat
de que el xiquet
tindrà un futur encaminat.
Tenir en Porcel
per poder-me defensar
fer un discurs
que ben segur que aplaudiran.
Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei?.
Reivindicar
al que em va col.locar on sóc
sense parlar
res que no sigui l’espanyol.
I viatjar molt
sigui oficial o per plaer
que ja se sap
que a Suïssa s’esquia molt bé.
Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei?.
PAIS PETIT
PAIS PETIT (CLIP)
El meu pais és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna
potser sí que exageren
però tant se val
És així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més,
cant i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país
El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure un campanar veí
Diuen que els pobles tenen por
tenen por de sentir-se sols
tenen por de ser massa grans
tan se val
És així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més,
cant i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí.
I ens fem contrabandistes
Mentre no descobreixin
Detectors
Pel secrets del cor.
ESPERANT
ESPERANT
enllaç : ESPERANT <<<>
Esperant veure la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant que algú t’escolte.
Esperant que no es barallen.
Esperant anar a classe.
Esperant passar l’examen.
Esperant els primers crits.
Esperant dormir les nits.
Esperant...
Esperant...
Esperant a que el cos cresca.
Esperant ser una tempesta.
Esperant que ell et mire.
Esperant que ella et cride.
Esperant a fer-te dona.
Esperant ser una persona.
Esperant a viure plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant...
Esperant...
I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa d'un nou dia.
I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
faré foc en la llar de la mentida
i encendré dins la pupil·la el cel lliure del nou dia...
Esperant a ser la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant el primer fill.
Esperant a ser l’espill.
Esperant a l’enyorança.
Esperant tenir esperança.
Esperant a morir plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant...
Esperant...
I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa d'un nou dia.
I quan arribe l’hora de la partida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
faré foc en la llar de la mentida
i encendré dins la pupil·la el cel lliure del nou dia...
Esperant...
i esperant...
ESPERANDO
Esperando a ver a la madre.
Esperando a que llegue el padre.
Esperando a que alguien te escuche.
Esperando a que no se peleen.
Esperando a ir a clase.
Esperando a pasar el examen.
Esperando los primeros gritos.
Esperando a soñar las noches.
Esperando...
Esperando...
Esperando a que el cuerpo crezca.
Esperando a ser una tormenta.
Esperando a que él te mire.
Esperando a que ella te llame.
Esperando a hacerte mujer.
Esperando a ser persona.
Esperando a vivir llena.
Esperando a vencer la pena.
Esperando...
Esperando...
Y cuando llegue la hora de la huida,
romperé con esta vida y con toda su hipocresía.
Me curaré la herida de la vida
y bailaré la melodía de la danza de un nuevo día.
Y cuando llegue la hora de la partida,
romperé con esta vida y con toda su hipocresía,
haré fuego en la hoguera de la mentira
y encenderé dentro de la pupila el cielo libre del nuevo día.
Esperando a ser la madre.
Esperando a que llegue el padre.
Esperando al primero hijo.
Esperando a ser el espejo.
Esperando a la añoranza.
Esperando a tener esperanza.
Esperando a morir llena.
Esperando a vencer la pena.
Esperando...
Esperando...
Y cuando llegue la hora de la huida,
romperé con esta vida y con toda su hipocresía.
Me curaré la herida de la vida
y bailaré la melodía de la danza de un nuevo día.
Y cuando llegue la hora de la partida,
romperé con esta vida y con toda su hipocresía,
haré fuego en la hoguera de la mentira
y encenderé dentro de la pupila el cielo libre del nuevo día.
Esperando...
y esperando...
EL CHAT
1 - http://www.xat.com/web_gear/chat/changelanguage.php?id=15475693#chat
2 - http://xat.com/web_gear/chat.php?id=15475693&pw=1762383586
DOS VINCULS DIFERENTS PER MATEIX CHAT...
2 - http://xat.com/web_gear/chat.php?id=15475693&pw=1762383586
DOS VINCULS DIFERENTS PER MATEIX CHAT...
CARlÑO
Aquet video l'ha fet Small Tour en imatges del panel de Cat.web CARIÑO.
Un magnific video i una gran aportació.
Moltes gracies Victor.
joan manuel serrat - la consciencia
Ens l'encolomen des de la infantesa.És partidista i desproporcionada.Complement del pecati del remordiment,no ens deixa dormir en pau i ens treu la gana.Ens emmotlla a un guió convencionalon gairebé mai som protagonistes.La consciència, senyors,ens fa amagar a les golfesel que hauria d'estar a l'aparador.N'hi hauria prou amb el respecte, la sinceritati una miqueta de benevolència.Però ens pengen, sense cap necessitat,la llufa de la consciència.És del tot anticonstitucional.Fomenta la mentida i aliena.No ens deixa bellugaramb espontaneïtat.La quintacolumnista del sistema.Em porta pel camí del pedregar.No se'n pot estar, de passar facturani de picar-me els ditsquan estem canviant cromosque a mi em falten i tu tens repetits.De fora manen lleis i reglamentsi de dins ella completa la "bronca".Això no pot anar bé.De seguida es veu quealgú vol fer entrar el clau per la cabota.Què hi deu haver darrera tot això?Qui ens confon les necessitats i els vicis?Alliberem els sentitsi, com diu la policia,investiguem els qui en treuen profit.
La muixeranga per la Societat Musical d'Algemesí
La muixeranga es el nombre que recibe un conjunto de danzas y castillos humanos originarios de la Comunidad Valenciana (España) y que se preservan en Algemesí (Ribera Alta).
Más que una danza propiamente dicha es un conjunto de cuadros plásticos con intencionalidad representativa, que participa en las Procesiones de Nuestra Señora de la Salud, la Fiesta Mayor de Algemesí (7 y 8 de septiembre).
La muixeranga es el nombre que recibe en Algemesí, y que se diferencia de los modernos castellers en el sentido de que en la muixeranga el objetivo es más religioso y se hace una danza, sin que la altura de las torres humanas sea crucial. Si la teoría de que los castells y la muixeranga tienen un origen común: las moixiganges, los primeros se habrían especializado en las torres humanas propiamente dichas y las segundas se habrían preservado fieles al sentido religioso y los cuadros plásticos
Más que una danza propiamente dicha es un conjunto de cuadros plásticos con intencionalidad representativa, que participa en las Procesiones de Nuestra Señora de la Salud, la Fiesta Mayor de Algemesí (7 y 8 de septiembre).
La muixeranga es el nombre que recibe en Algemesí, y que se diferencia de los modernos castellers en el sentido de que en la muixeranga el objetivo es más religioso y se hace una danza, sin que la altura de las torres humanas sea crucial. Si la teoría de que los castells y la muixeranga tienen un origen común: las moixiganges, los primeros se habrían especializado en las torres humanas propiamente dichas y las segundas se habrían preservado fieles al sentido religioso y los cuadros plásticos
La Reina del Gel (La Reina del Hielo)
parlen els vells d´una història d´amor
Mim Re
d´un caballer enfrontat a un drac cec
Mim Re
llança a la mà, sobre un cavall d´acer
Mim Re
lluiten els dos per tenir el dret
Lam Mim
a l´amor de la serina, reina del gel
talla l´acer la carn dura del drac
crema el seu foc la mà del cavaller
lluiten a mort, monés un serà el rei
d´aquell castel, on s´amaga un tresor,
és l´amor de la serina, reina del gel
Sol Re
per un instant, els estels,
Lam Mim
són testics d´una lluita mortal
dins el castell, ombres sobre el cos,
tremolors d´una reina plorant
Sol Re
i quan la vall s´ha tenyit de sang,
Lam Mim
l´últim crit de la nit, posa fi al combat
Mim Re
res es mou, res es mou,
Mim Re
res es mou, només el vent,
Lam Mim
que s´emporta les paraules del cavaller
Mim Re
d´un caballer enfrontat a un drac cec
Mim Re
llança a la mà, sobre un cavall d´acer
Mim Re
lluiten els dos per tenir el dret
Lam Mim
a l´amor de la serina, reina del gel
talla l´acer la carn dura del drac
crema el seu foc la mà del cavaller
lluiten a mort, monés un serà el rei
d´aquell castel, on s´amaga un tresor,
és l´amor de la serina, reina del gel
Sol Re
per un instant, els estels,
Lam Mim
són testics d´una lluita mortal
dins el castell, ombres sobre el cos,
tremolors d´una reina plorant
Sol Re
i quan la vall s´ha tenyit de sang,
Lam Mim
l´últim crit de la nit, posa fi al combat
Mim Re
res es mou, res es mou,
Mim Re
res es mou, només el vent,
Lam Mim
que s´emporta les paraules del cavaller
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
