Umpapah - Carta a Doností

Greus cants t'envidiaran amb fals insults, quin descans.
Al cap d'avall és trist que els mots en si ens treguin profit d'un benentès del tot més que confús.
Si el cap es molt injust, donar lliçons engemmà l'après.
Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm.
Grisolda, Grisolda, quin reguitzell de vesc.
Grisolda, Grisolda, tots els meus escrits et són udols.
Ben lluny, lluny de tú em desfaig, s'em fa un nus.
Un avi desvetllat, crit d'infart per desencant, una molt i ajeu-me-la, Deu sord, sord sord, jau sord sord sord.
Però ara és mut, sembla un presagi eunuc confiscat per parts, el gemec d'un mut comdemnat a mort o a cent anys ja sord, dins un nou epileg.
Diossss !!! tot s'escau mesquí, net i al dors.
Grisolda, Grisolda, quin reguitzell de vesc.
Grisolda, Grisolda, quin bé de deu de vesc.
Ben lluny, lluny de tú em desfaig, s'em fa un nus.
Naranan, naranan, naranan, naranaranaranaranan.
Tu em menystens, ets el meu cor encès per tú, tú em menystens.
Tinc florits d'arboç com crims d'un riu trist, febril, ansiós, jou bru deixat estar per un ferm recel d'ahir.
Ohhh!! Llibre dels deu castigs, deu, i un el·logi d'algú, un trau fet d'un, un ivori ebri fins el fons, ebri fins el fons.
Grisoooolda, Grisoooolda, Gris gris gris ....

Umpapah - Carta a Doností