Suzanne et porta al seu amagatall, al costat del riu
Pots sentir les barques pasar de llarg
Pots passar-te tota la nit al seu costat
I això que saps que és mig boja
Però aquest és el motiu pel qual estàs allà
I et dona tè i taronges
Que venen directament de la Xina
Y Quan tractes de dir-li
Que no tens amor per a oferir-li
T'agafa i et bresola en els seus braços
Deixant que sigui el riu qui contesti
Que sempre has estat el seu amant
I vols viatjar amb ella
Vols viatjar cegament
Y saps que confiarà en tu
Per haver tocat el seu cos perfecte amb la teva ment.
I Jesús era un mariner
Quan caminà sobre l'aigua
I va gastar molt de temps mirant
Des de la seva solitària torre de fusta
I quan va saber amb certesa
Que sólament els qui s'ofeguessin podrien veure'l
Va dir: -Tots els homes seran mariners
Pero ell mateix estava arruïnat
Abans que el cel s'obrís
Abandonat, quasi humà
S'enfonsà sota la teva sabiduria com una pedra
I vols viatjar amb ell
Vols fer-ho cegament
I saps que potser confiaràs en ell
Per haver tocat el teu cos perfecte amb la seva ment
Ara la Suzanne pren la teva ma
I et porta fins el riu
Porta posats uns draps i plomes
Que ha tret de la finestreta de l'Exercit de Salvació
I el sol cau com la mel
Sobre la nostra noia del port
I et mostra cap on mirar
Entre les escombraries i les flors
Hi ha herois a les cloaques
I nens pel matí
Inclinánt-se per amor
I ho seguiran fent sempre
Mentre la Suzanne sosté el mirall on es mira
I vols viatjar amb ella
Vols viatjar, cegament
I saps que podràs confiar en ella
Per haver tocat el teu cos perfecte amb la seva ment
No hay comentarios:
Publicar un comentario