Si parlo dels teus ulls

Si parlo dels teus ulls de
Miquel Martí i Pol

Si parlo dels teus ulls em fan ressòca

diretes de boga i un ponent de coloms.

Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò

profundíssimes coves i ritmes de peresa.

Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò

platges desconegudes i quietuds d'església.

Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan

ressò melicotons suavíssims i olor de roba antiga.

Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,del teu cos que he estimat,

només em fa ressò la meva veu,

i llavors tanco avarament els ullsi em dic,

per a mi sol, el secret dels camins

que he seguit lentament a través del teu costan

càlid com la llum,tan dens com el teu silenci.