Uuuhh no tinguis por,
Tuuuu pots canviar-ho tot!
Recordo de vegades com érem tu i jo,
gairebé no puc creure com ha canviat tot!
Penso que potser sóc jo...
Potser ara estàs cansada, potser no saps què fer
Ara la sort s'amaga, jo te la trobaré...
Deixa que ho faci per tu
Uuuhh no tinguis por,
Tuuuu pots canviar-ho tot!
Però de moment acosta't i fes-me un petó
Si la gent t'atabala, si busques un amic.
No veus les coses clares, enrecorda't de mi.
Jo penso en tu, tu pensa en mi.
Jo penso en tu, tu pensa en mi.
Jo sé que tu ets molt dolca...
no sé quins uns m'ho van dir.
Jo sé que tu ets molt dolca...
jo sé com ets per dins.
Uuuhh, no tinguis por.
Tuuuu pots canviar-ho tot!
Camina sempre... camina! No tinguis por.
Camina sempre... camina! No tinguis por.
Gossos - Alguna Cosa
T'haurà passat algun cop
si has tocat mai el fons,
quan no queda energia
per fer un ultim esforç,
a mi quan estic a punt de cedir
Tornada:
I alguna cosa em diu que segueixi
i em demana que no em rendeixi
alguna cosa em diu que no dubti de mi
Sento caure els segons
com gotes dins d'un pot
està plovent tinta xina
i cau sobre el meu cos
buscu alguna cosa
que em tregui d'aquest pou
trobo la teva mirada
Tornada
Potser ha arribat el moment
de triar entre tibar o empènyer
putser si m'hi fixo be
no estic tan malament
Tornada
Alguna cosa em diu que segueixi
i em demana que no ho deixi
alguna cosa em diu que no dubti de mi
si has tocat mai el fons,
quan no queda energia
per fer un ultim esforç,
a mi quan estic a punt de cedir
Tornada:
I alguna cosa em diu que segueixi
i em demana que no em rendeixi
alguna cosa em diu que no dubti de mi
Sento caure els segons
com gotes dins d'un pot
està plovent tinta xina
i cau sobre el meu cos
buscu alguna cosa
que em tregui d'aquest pou
trobo la teva mirada
Tornada
Potser ha arribat el moment
de triar entre tibar o empènyer
putser si m'hi fixo be
no estic tan malament
Tornada
Alguna cosa em diu que segueixi
i em demana que no ho deixi
alguna cosa em diu que no dubti de mi
Whiskyn's - on
On (J. Masdéu)
On caigui la vena que tapa.
On pagui la pena deixar-se la pell,
on salvar el coll.
On morin per sempre els fantasmes,
on tornin a néixer les ganes.
On fer meu algun lloc.
On passar pel pas del temps.
On demà aniré si vens.
On trobi forces per nedar a contracorrent.
On no haver de guardar la roba, on ser valent.
On no hagi de guanyar batalles.
On l'odi se'ns mori de gana.
On tornar a creure en la gent.
On sàpiga entendre't quan calles.
On costi el que costi parlar-ne.
On somiar no costi gens.
On trobi forces per nedar a contracorrent.
On no haver de guardar la roba, on ser valent.
On caigui la vena que tapa.
On pagui la pena deixar-se la pell,
on salvar el coll.
On morin per sempre els fantasmes,
on tornin a néixer les ganes.
On fer meu algun lloc.
On passar pel pas del temps.
On demà aniré si vens.
On trobi forces per nedar a contracorrent.
On no haver de guardar la roba, on ser valent.
On no hagi de guanyar batalles.
On l'odi se'ns mori de gana.
On tornar a creure en la gent.
On sàpiga entendre't quan calles.
On costi el que costi parlar-ne.
On somiar no costi gens.
On trobi forces per nedar a contracorrent.
On no haver de guardar la roba, on ser valent.
Whiskyn's - No tornaran
No tornaran (J. Masdéu)
El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.
Un grapat de raons
per a passar full a un dia nou.
Però de nou atrapat
creient millors sempre els temps passats.
La nit se m'escapa dins d'un bar,
no vull tornar a casa.
No tinc pressa per fer-me gran,
però no tornaran...
No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
Imponents, ja mai més tornaran.
El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.
L'estiu plega veles per enguany.
La tardor no vol tardar.
El fred va glaçant el passat,
i no tornarà.
No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
imponents, ja mai més tornaran.
El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.
Un grapat de raons
per a passar full a un dia nou.
Però de nou atrapat
creient millors sempre els temps passats.
La nit se m'escapa dins d'un bar,
no vull tornar a casa.
No tinc pressa per fer-me gran,
però no tornaran...
No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
Imponents, ja mai més tornaran.
El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.
L'estiu plega veles per enguany.
La tardor no vol tardar.
El fred va glaçant el passat,
i no tornarà.
No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
imponents, ja mai més tornaran.
Els pets XL
Paparararara...
I com a cada festa es quedarà plantada,
mentre tota la resta dels seus amics es va aparellant.
Per treure’s la plorera a mitja matinada,
farà de la nevera la seva companya de ball.
De dia als aparadors de cada botiga de la ciutat
ensenyen un món trampós
La talla és XL, tant gran i tant nena.
Paparararara...
Qui sap si un d’aquests dies uns ulls sense complexes,
transformin la granota amb la noia mes maca del món.
De nit als aparadors de cada botiga de la ciutat
Mirallen en un cos preciós
La talla és XL, la dona mes bella.
(solo piano)
Ah ah ah ah ah....
Paparararara...
I com a cada festa es quedarà plantada,
mentre tota la resta dels seus amics es va aparellant.
Per treure’s la plorera a mitja matinada,
farà de la nevera la seva companya de ball.
De dia als aparadors de cada botiga de la ciutat
ensenyen un món trampós
La talla és XL, tant gran i tant nena.
Paparararara...
Qui sap si un d’aquests dies uns ulls sense complexes,
transformin la granota amb la noia mes maca del món.
De nit als aparadors de cada botiga de la ciutat
Mirallen en un cos preciós
La talla és XL, la dona mes bella.
(solo piano)
Ah ah ah ah ah....
Paparararara...
clika i clika
joan manuel serrat - cremant nuvols
Cremant núvols passa el sol
vertical i el món s'atura.
Demanant pietat al foc
s'amaguen les criatures
a l'ombra de qualsevol
ombra que Déu els procura.
Cremant núvols passa el sol.
El dia cau de genolls
pidolant la migdiada.
A les parpelles amb son
els rellisca un fil de baba
i tot dol i res no vol
i tot pesa i res no passa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
L'ànima abandona el cos
tèrbola i embriagada.
Fantasia d'una mort
d'eternitat limitada.
No treu banyes el cargol
ni s'enfila a la muntanya.
Cremant núvols passa el sol.
Vigila en travessar el bosc
que als matolls, orfes de pluja,
podria calar-s'hi foc
si els freguessis amb les cuixes.
A l'ombra del teus llençols
t'espero, no triguis massa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
Patrona dels inactius,
Santa Mandra del migdia,
protegiu l'amor furtiu
-si així ho vol Déu, així sia-,
especialment al juliol
quan, reclamant companyia,
cremant núvols passa el sol.
Cremant núvols passa el sol,
i tu i jo cardant a l'hora
que en altres contrades plou
i una altra part del món plora.
Uns de festa, altres de dol.
Uns lluiten, d'altres s'abracen.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
QUEMANDO NUBES
Quemando nubes pasa el sol
vertical y el mundo se detiene.
Rogando piedad al fuego
se esconden las criaturas
a la sombra de cualquier
sombra que Dios le procura.
Quemando nubes pasa el sol.
El día se hinca de rodillas
mendigando la siesta.
De los párpados, con sueño,
resbala un hilo de baba
y todo duele y nada quiere,
y todo pesa y nada pasa.
Quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes el sol pasa.
El alma abandona el cuerpo,
turbia y embriagada.
Fantasía de una muerte
de eternidad limitada.
No saca los cuernos el caracol
ni se encarama por la montaña.
Quemando nubes pasa el sol.
Cuidado al cruzar el bosque
que los matorrales, huérfanos de lluvia,
podrían arder
si los rozaras con los muslos.
A la sombra de tus sábanas
te espero. No tardes demasiado.
Quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes el sol pasa.
Patrona de los inactivos,
Santa Pereza de la tarde,
proteged el amor furtivo
-si así lo quiere Dios, que así sea-,
especialmente en julio,
cuando reclamando compañía
quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes pasa el sol
y tú y yo echando un polvo mientras
en otros rincones llueve
y otra parte del mundo llora.
Unos de fiesta, otros de luto.
Unos luchan, otros se abrazan.
Quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes el sol pasa.
vertical i el món s'atura.
Demanant pietat al foc
s'amaguen les criatures
a l'ombra de qualsevol
ombra que Déu els procura.
Cremant núvols passa el sol.
El dia cau de genolls
pidolant la migdiada.
A les parpelles amb son
els rellisca un fil de baba
i tot dol i res no vol
i tot pesa i res no passa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
L'ànima abandona el cos
tèrbola i embriagada.
Fantasia d'una mort
d'eternitat limitada.
No treu banyes el cargol
ni s'enfila a la muntanya.
Cremant núvols passa el sol.
Vigila en travessar el bosc
que als matolls, orfes de pluja,
podria calar-s'hi foc
si els freguessis amb les cuixes.
A l'ombra del teus llençols
t'espero, no triguis massa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
Patrona dels inactius,
Santa Mandra del migdia,
protegiu l'amor furtiu
-si així ho vol Déu, així sia-,
especialment al juliol
quan, reclamant companyia,
cremant núvols passa el sol.
Cremant núvols passa el sol,
i tu i jo cardant a l'hora
que en altres contrades plou
i una altra part del món plora.
Uns de festa, altres de dol.
Uns lluiten, d'altres s'abracen.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
QUEMANDO NUBES
Quemando nubes pasa el sol
vertical y el mundo se detiene.
Rogando piedad al fuego
se esconden las criaturas
a la sombra de cualquier
sombra que Dios le procura.
Quemando nubes pasa el sol.
El día se hinca de rodillas
mendigando la siesta.
De los párpados, con sueño,
resbala un hilo de baba
y todo duele y nada quiere,
y todo pesa y nada pasa.
Quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes el sol pasa.
El alma abandona el cuerpo,
turbia y embriagada.
Fantasía de una muerte
de eternidad limitada.
No saca los cuernos el caracol
ni se encarama por la montaña.
Quemando nubes pasa el sol.
Cuidado al cruzar el bosque
que los matorrales, huérfanos de lluvia,
podrían arder
si los rozaras con los muslos.
A la sombra de tus sábanas
te espero. No tardes demasiado.
Quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes el sol pasa.
Patrona de los inactivos,
Santa Pereza de la tarde,
proteged el amor furtivo
-si así lo quiere Dios, que así sea-,
especialmente en julio,
cuando reclamando compañía
quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes pasa el sol
y tú y yo echando un polvo mientras
en otros rincones llueve
y otra parte del mundo llora.
Unos de fiesta, otros de luto.
Unos luchan, otros se abrazan.
Quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes el sol pasa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
