Roger Mas - Ninadorm

by Mensaje 216

Roger Mas - Ninadorm clip mp3

Costa avall per senders de molsa,
les branques brunzint les galtes,
tibada la pell rosada i freda.

Els peus s'enfonsen en la catifa obaga
fins a trobar el pla en pendent,
estamordeix la llum la rasa del vespre.

Dorm, dorm, nina, dorm.
Dorm, dorm, nina, dorm.

S'hi coneixen els dits de l'auró roig,
estesos, morts, sobre l'aigua invisible,
els bolets s'alcen com espelmes celestes.

Sobre una gran roca un jaç de líquens trompetes
acull fulles de pi, roure i boix
i ton cos despert com en un somni.

Dorm, dorm, nina, dorm.
Dorm, dorm, nina, dorm.

Nua, nua...
L'iris obert pentina els núvols,
el cos despert dorm dels homes.

Dorm, dorm, nina, dorm.
Demà no és demà sense somnis.
Ets la nina de tots els meus somnis.

Dorm, dorm, nina, dorm.
Dorm, dorm, nina, dorm.

Això que en diuen estar enamorat ...

Això que en diuen estar enamorat li toca a qui li toca.
El més prudent s'hi pot quedar amorrat de quatre potes.

Més d'un científic ho ha catalogat com una malaltia (clip)
que es cura en contacte amb la realitat de cada dia.

Els arbres amaguen el bosc, però és tan bonic que sembla mentida.
Sempre és el primer cop i sempre deixa ferida.

El qui ho pateix dóna per assentant que com aquella bruna
no n'hi ha cap més, sense haver-les tastat una per una.

Afirmaran, amb mirada de xai, que com aquella rossa
no n'hi ha cap més, sense haver sortit mai de Saragossa.

Es van perdent les proporcions.
Només hi ha un tema de conversa.
Es confonen les il·lusions
amb el cul. I viceversa.

Això que torna el ferotge manyac
i el vell criatura
té uns símptomes molt semblants a l'atac
de calentura.

S'atapeeix el cap. S'estova el cor.
De l'infern al nirvana.
Però té una cosa, potser, al seu favor:
no s'encomana.

Perquè això pugui prosperar
no n'hi ha prou amb una parella.
D'enamorats ho han d'estar
ella d'ell i ell d'ella.

El perseguim i ens persegueix, perquè
de tant en tant funciona.
És un instant, però aquest instant, només
aquesta estona,

és una traca que rebenta al pit.
És emplenar l'eternitat.
És parlar amb Déu. Atrapar l'infinit.
Això que en diuen estar enamorat.

Leonard Cohen - Suzanne

Leonard Cohen - Suzanne

Mensaje 7

Suzanne et porta al seu amagatall, al costat del riu
Pots sentir les barques pasar de llarg
Pots passar-te tota la nit al seu costat
I això que saps que és mig boja
Però aquest és el motiu pel qual estàs allà
I et dona tè i taronges
Que venen directament de la Xina
Y Quan tractes de dir-li
Que no tens amor per a oferir-li
T'agafa i et bresola en els seus braços
Deixant que sigui el riu qui contesti
Que sempre has estat el seu amant
I vols viatjar amb ella
Vols viatjar cegament
Y saps que confiarà en tu
Per haver tocat el seu cos perfecte amb la teva ment.
I Jesús era un mariner
Quan caminà sobre l'aigua
I va gastar molt de temps mirant
Des de la seva solitària torre de fusta
I quan va saber amb certesa
Que sólament els qui s'ofeguessin podrien veure'l
Va dir: -Tots els homes seran mariners
Pero ell mateix estava arruïnat
Abans que el cel s'obrís
Abandonat, quasi humà
S'enfonsà sota la teva sabiduria com una pedra
I vols viatjar amb ell
Vols fer-ho cegament
I saps que potser confiaràs en ell
Per haver tocat el teu cos perfecte amb la seva ment
Ara la Suzanne pren la teva ma
I et porta fins el riu
Porta posats uns draps i plomes
Que ha tret de la finestreta de l'Exercit de Salvació
I el sol cau com la mel
Sobre la nostra noia del port
I et mostra cap on mirar
Entre les escombraries i les flors
Hi ha herois a les cloaques
I nens pel matí
Inclinánt-se per amor
I ho seguiran fent sempre
Mentre la Suzanne sosté el mirall on es mira
I vols viatjar amb ella
Vols viatjar, cegament
I saps que podràs confiar en ella
Per haver tocat el teu cos perfecte amb la seva ment

Quin Mon tan Maravellós -Louis Armstrong

by Mensaje 362

Quin Mon tan Maravellós -Louis Armstrong

clip mp3 per escoltar

Veig els arbres de verd, també les roses vermelles
Els veig florir per a tu i per a mi
I em dic a mi mateix, quin mon tan maravellós.
Veig el cel de blau i els nuvols de blanc,
El día brillante, beneït, la nit obscura, sagrada
I em dic a mi mateix, quin mon tan maravellós.

Els colors de l'Arc de Sant Martí, tan bonics dalt del cel
Estan també a les cares de les persones que veig aquí i allà
Veig amics saludant amb la ma i dient " Com està Vostè? "
Ells realment diuen " T'estimo "

Sento nadons plorant, els veig creixer
Ells aprendran molt més del que mai coneixeré
I em dic a mi mateix, quin mon tan maravellós.
Sí, penso dintre meu, quin mon tan maravellós,

Si Senyor !!!

El Tren de Mitja Nit (versió)

El Tren de Mitja Nit (clip)








Sovint em sento atrapat pel meu propi malson i tinc ganes de cridar
cada dia en algun lloc surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que san perdut pintant graffitis en les seves parets
molta gent que es troba sola cada dia en algun lloc
puja al tren de mitja nit.

Sovint em sento enganyat quan em veig en el mirall
no en tinc prou amb somiar
necessito desfer-me d´aquest pes
que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant
la llegenda d´un vell mariner
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si veus els núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t´acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitja nit.

N´he conegut molts com tu i com jo
és bo saber que no estem sols, això és bo.
No sempre s´està de sort
no sempre trobaras el mar darrera el port. Hi ha julietes buscant Romeus
hi ha princeses que busquen dolor si tens el cor solitari
cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat Si veus els núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t´acompanyat cada dia en algun lloc pots pujar al tren de mitja nit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si veus els núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t´acompanyat cada dia en algun lloc surt el tren de mitja nit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si la boira sempre t´acompanya Si veus els núvols i estàs deprimit
Cada dia en algun lloc Pots pujar al tren de mitja nit

Aquest que em va donar vida

Aquest que em va donar vida (clip)

Amb el teu somriure de mig cantó
Quants T'estimo t'hauràs callat
Quantes coses de xavalet
Encara guardaves a les teves butxaques
Amb el teu etern cigarret
El teu Ull i el teu descuit
La més bella de les dances
Alçar-me en braços i ballar

Imagino que et vas engreixar
per a que la teva ànima t'entrés
Imagino que les teves canes
Són records en les teves noces d'argent

Amb el meu somriure de mig cantó
Quants t'estimo m'hauré callat
Tú em vas donar la meva primera espurna
No em vas treure pas de la butxaca.
Fràgil com un borrisol
Com una innocent excusa,
A una arruga del teu abric
Em sentia protegit.

No erets sols aquell que signa
En el llibre de família.
Ni ets el silènci en el sofà
Veient el Barça en sabatilles.

Ets molt més,
Ets aquest molt més,
Ets aquest amic que em va donar vida,
Ets aquest amic que em va donar vida,

Per això no vull deixar-te aparcat
Per això no puc seguir callat
Avui al la fi m'he adonat
Que em sumaves del que tu et restaves.

I, deixa'm per aquesta nit
Ser les mans que t'acaronin.
Deixa'm regalar-te una cançó
Per que la sentis cel enllà

I deixa'm cridar
Que estic orgullós de tú
I que ets aquest amic que em va donar vida
I que ets aquest amic que em va donar vida
Aquest que és el meu amic, em donà la vida.

Mensaje 219

Samba do Pouso - Joao Bosco i els Cariocas

Tú vas, tú vens.
Tú.
Tú saps que hi ha qui pensa
que no sóc ningú
per a tú.
Perquè amor meu, perquè?.
I quan m'enfado,
tú,
tú em surts amb el "t'estimo",
sabent que jo t'estimo a tú.
Perquè amor, perquè?.
L'amor és una cosa maca,
i l'hem de millorar,
pero per ser encara més bonica,
necessita de pau,
de pau per tots dos.
Tú en canvi, tú em fas desgraciat.
Lamentablement sofreixo massa per tú.
Hauries de veure, amor meu
quina cosa més trista
es l'amor quan mor.

by Small Tour

Joan Manuel Serrat - La la la (en catalá)

Ara que ve Eurovisió i el terrat ha ficat gamba en lo chilikuatre recordarem en plan homenatge aquet video

Opening de Dragon Ball Z Sparking! Neo en català

Roger Mas - Dóna'm vida

Deixeuma abams d'escoltar que done les gracies a Blando per les aportacions, aquetes entrades al posit venen desde Mensaje 208 del foro msn...

Roger Mas - Dóna'm vida (clip)

Dóna'm vida, infla'm artèries
amb nous cristalls.
Dóna'm vida, làmpades ideals,
el dolç plaer... de la mentida.
Res, tansols allò de sempre:
la il·lusió, la màgia,
la mentida que tot ho embelleix.

Com mai, ofegar-nos dins calidoscopis,
geòmetres de sorra, triangles de pell,
cubs de ciment, la cremor dels anys,
la saliva del desencís.

Les nimfes s'esfumen entre els núvols
de la fàbrica de guix.
Les nimfes s'esfumen entre els núvols
de la fàbrica de guix.

Dóna'm vida, infla'm artèries
amb nous cristalls.
Dóna'm vida, infla'm artèries
amb nous cristalls.

Roger Mas - En la rebequeria

Roger Mas - En la rebequeria (clip)

Són ja uns pocs dies que hem gicat d'esperar.
De l'expectació ens resta la impossibilitat d'alçar-nos a cap hora.
Un malestar profund i subtil se'ns passeja les entranyes
com un corredor de fons humil que no busca grans victòries.
Mentrestant, naltres ens esperem a fora, fent veure que no passa res,
amb aquell optimisme malaltís que ens fa conformar-nos amb la meitat de nosaltres.
I així, d'esquena a una intuïda meitat de nosaltres,
passem els dies sens intuir la dimensió d'aquella meitat que ni en somnis no comprenem.
Abans haguéssim volgut conèixer, arribar al fons, lluitar per la veritat absoluta.
Ara tan sols ens sobrevivim.
Les grans paraules ens buiden i ens cansa la ignorància.
Els coneixements fan un magma espès dins el cervell i cremen la pell i l'os.
Un temps vam explorar molts camins, camins que adés i ara se'ns retornen inútils.
La incertesa es descobreix com la gran amant, què dic la gran amant, la muller de vida.
Ja no demanem res, ni molt ni gran cosa.
Baixar del tren potser, si hi hagués una estació prou acollidora,
i guaitar-nos els antics passatgers de pressa.
Travessar l'estació i el pont que hi ha al darrere.
Travessar el riu. El bosc fosc. Tenir por. Sí, deixar-nos-la sentir. Paüra.
Despullar-nos del coratge. Abandonar les veritats. Vestir-nos i desvestir els sants.
No escoltar les coses. No mirar-les. Morir una mica, només una mica o potser més.
Esmorzar i travessar el bosc i no imaginar què hi pot haver més enllà, al darrere.
No buscar més la cara oculta de la lluna, no investigar, no imaginar,
no somniar mai més paradisos perduts, ni tan sols inferns sensuals de tòxics.
Les grans paraules ens buiden i ens cansa la ignorància.
Els coneixements fan un magma espès dins el cervell i cremen la pell i l'os.
Xerrac de gasolina al règim màxim esclata i la realitat es deforma.
Revolucions reprenen del ralentí estant.
Ens atabalem, gran novetat de sentiment, desconegut de tan sentit.
Tribulacions quotidianes mostrant-se sempre diverses i múltiples
quan la intuïció ens indica un sol, gran i lliure problema.
La disfunció morbosa ja no està per espectacles ni mitges de seda.
Ni unes miserables botes brillants. De set llegües les llengües dels savis.
La saba bruta es revela cristal·lina i aixopluga algú que de ben cert pas que som naltres.
Les grans paraules ens buiden i ens cansa la ignorància.
Els coneixements fan un magma espès dins el cervell i cremen la pell i l'os.
Les grans paraules ens buiden i ens cansa la ignorància.
Els coneixements fan un magma espès dins el cervell i cremen la pell i l'os.
Les grans paraules ens buiden i ens cansa la ignorància.
Els coneixements fan un magma espès dins el cervell i cremen la pell i l'os.
Les grans paraules ens buiden i ens cansa la ignorància.
Els coneixements fan un magma espès dins el cervell i cremen la pell i l'os.

Roger Mas - El diable, la princesa i jo

Roger Mas - El diable, la princesa i jo

Un bell somni m'ha deixat a les portes de ciutat
dono voltes per muralles, el sol crema i jo tinc fred.
El meu somni és la princesa i una vida al seu costat.
Jo somnio, però no puc obrir les portes de ciutat.
Un diable en té les claus.
Li trucaré i em vendré.
El diable m'ha donat les claus de les portes i una cançó.
La cançó és per la princesa, conjur d'amor, m'ha d'estimar.
Un cop dins de la ciutat veig la torre on s'està.
Treu el cap per la finestra i em penjo dels seus ulls.
Ella té rínxols als cabells,
i en una galta una Lluna.
Li he fet sentir la cançó i a l'ermita he entrat.
l'antic ciri s'ha banyat a les aigues del seu llac.
Si pogués jo li diria que el diable em té per ell.
Que jo sóc una mentida, però que el meu cor és sincer.
Aviat veurà la falsedat,
em deixarà i la perdré.
He quedat amb el diable vull desfer el maleït tracte.
Sé que ella m'estimaria tal com sóc i sense enganys.
Però el diable m'ha negat deixar-me ser de veritat.
I ara espero la bondat de la princesa de ciutat.
No vull morir lluny, lluny, lluny, del seu costat,
volaré fins la torre de ciutat.
No vull morir lluny, lluny, lluny, del seu costat,
volaré fins la torre de ciutat.
La-ra-ra...

Roger Mas - La soledat

Roger Mas - La soledat

Per haver sovint dormit
amb ma solitud
Jo me n'hi fet més que un amic
una dolça virtud
Com una ombra m'és fidel
no em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
fins a la fi del món
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Quan ella se'm fica al llit
es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
mirant-nos tots dos sols
I no sé fins a quin punt
durem la relació
Si farà que hi trobi gust
o que al final li digui no
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
Amb ella he après tant
que he plorat amargament
si algun cop l'he rebutjada
s'ha quedat amb mi igualment
I mal que tries l'amor
d'una altra cortesana
Ella serà fins a la mort
ma última companya
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai no em trobo sol
amb la meva solitud
No, jo mai em trobo sol
amb la meva solitud

Roger Mas - Oda a Francesc Pujols

Roger Mas - Oda a Francesc Pujols

Al soterrani de la plaça
transcorre un riu de pensament,
petroli i algues transparents,
somnis tancats en una carabassa.
Animals penjats de fils d’argent,
titelles de paper d’estrassa.

Capa freàtica en flor,
ella és la màquina del temps
on s’hi reposa a foc somort
veritat i ciència i aliment.
Un déu que no mira ni escolta.
Un àngel nascut d’una pedra.

Gira que gira el món,
mes sempre la veritat
desperta del seu son.

Francesc Pujols ens surt del cau
després d’anys d’ostracisme blau
en un moment d’inspiració
donà un respir a la nació.

Il·luminats mig avorrits,
divagadors de l’esperit,
nostre moment és arribat
i arreu se sent ferum d’esclat.
I és que a la Torre de les Hores
hi ha un paio que no toca vores.

Gira que gira el món,
mes sempre la veritat
desperta del seu son.

Francesc Pujols ens surt del cau
després d’anys d’ostracisme blau
en un moment d’inspiració
donà un respir a la nació.

Francesc Pujols ens surt del cau
després d’anys d’ostracisme blau
en un moment d’inspiració
donà un respir a la nació.

El pets , Mala cara

El pets
Mala cara (clip)

Mala Cara
quan em llevo al matí
Mala Cara
quan me´n vaig a dormir
Mala Cara
el mirall em fa por
Mala Cara
cada dia es pitjor

Jo era un noi de vida sana
i aliments equilibrats.
Tot va començar a torçar-se
el dia que et vaig trobar.

Ara sóc una desgràcia
dormo poc i sempre sol.
Faig ulleres, tinc ressaca
i el "jec" em fa pudor a alcohol.

Mala Cara
diuen els meus amics
Mala Cara
que no puc seguir així

Tu treballes a Manresa,
jo quan plego agafo el tren.
Tinc només la nit per veure´t
en aquell bar d´ambient.

Però quan el cel ja es clar
torno a la ciutat,
i em passo el dia obrint comptes corrents
amb gust de saliva de les teves dents.

AMOR PARTICULAR

Amor Particular
Lluis Llach

Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

BONA NIT (CLIP PER ESCOLTAR)

Vine aquí
sé que estàs cansada, els ulls s'et fan petits,
deixa'm abraçar-te tendrament i calla
que es molt tard i arribat l'hora de dormir.

Posa el cap
a la meva falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.

Dorm tranquil·la i diguem bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Pel balcó t'esguarda la lluna i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sopte t'acaroni la claror.

Dorm tranquil·la i diguem bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

TARRAGONA M'ESBORRONA

Tarragona m'esborrona. Constant em fa patir.

TARRAGONA M'ESBORRONA (clip)

Anava cap a casa desprs d'haver pencat;
hi havia un cotxe a les fosques. Hi havia un cotxe aparcat.
Si no fs perqu cada dia me'l trobo sempre all
diria que s una parella fotent-se el bacall!

Per no ho s (no ho s) no ho s (no ho s)
per ning no em vol fer cas
quan els dic a la gent que hi ha all seient
"sn ionquis que s'estan xutant!"

Tarragona m'esborrona. Constant em fa patir.
Tarragona m'esborrona. Constant em fa patir.

Sortia de la feina i volia fer un cigal.l.
Em vaig trobar la meva penya i vaig seure al meu rac.
Gaireb eren les dues i el Miquel volia xapar.
La nit era molt tranquil.la quan, de sobte, alg va trucar.

Qui deu ser? (No ho s) Qui deu ser? (No ho s)
Qui pot venir a molestar?
Vaig clitxar aviat que els uniformats
tenien ganes de sarau.

Tarragona m'esborrona. Constant em fa patir.
Tarragona m'esborrona. Constant em fa patir.

[RAP]

Pont del diable,
carrers de la part alta,
Francol brut i encongit.
A l'obrir la porta
cortines que es mouen
quan arribes a les sis.
Camp de Mart,
petroqumica,
turistes i Maginet;
el mol de l'horta,
el bassal, les forques
i els pagesos mai contents.
Les voreres brutes
trepitgen les putes,
xeringues per tot arreu,
esquerres i dretes,
velles pansidetes,
van a missa de deu.
Imperial Tarraco,
baixant hi ha el Serrallo
on la gent en t un parell, (de qu?),
a la fresca xerrant,
seguts al davant
de la Plaa del Castell.
El Tucan,
la Cova,
Colla Vella,
Colla Jove,
les gitanes venen alls,
l'avellana baixa,
homes vells amb faixa,
del defora van tornant.
Tocar ferro al balc,
lentament la pudor
travessa la ciutat,
mentre la rutina
lentament pentina
aquest poble abandonat.

Tarragona m'esborrona. Constant em fa patir!
Tarragona m'esborrona. Constant em fa patir!

Un blog molt interesant

http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendID=167335705

Seria Fantastic

Serrat
Seria Fantàstic (clip per escoltar)

Jordi Savall

Jordi Savall
Tous les matins du monde/

Faig Saber

Faig Saber - Els Pets ...clic

Jo, Joan Coll i Serraïma, veí de Vinarós,
casat amb Cinta Gasòliba i Ventós,
fa 61 anys.

Pare d´una sola filla, que viu a Montfalcó
amb un taxista que mai se l´ha estimat,
ni ens han donat néts.

Jubilat i amb el temps lliure
dedicat a un tros de terra on planto quatre cols.

Faig saber que ahir al migdia,
després d´un any rabiós de malaltia,
la dona del meu cor em va deixar sol.

I en aquesta nit estranya,
convençut, he pres la decisió.

No hi ets, t´extranyo
No, no, no.

Jo, Joan Coll i Serraïma, en plenes facultats
mentals i físiques, declaro que me´n vaig
amb el meu amor.

Joan Manuel Serrat
Perque la gent s'avorreix tant